Finançament contra l’equitat i l’autonomia local

El sistema de finançament local —com ocorre en l’autonòmic— no té en compte la paritat de poder adquisitiu dels diversos territoris a l’hora de calcular-ne les necessitats i repartir-ne les transferències de l’Estat. Un fet que perjudica l’administració local catalana, que ha d’oferir serveis amb els mateixos recursos on el cost de la vida és més elevat.

Una problemàtica que s’agreuja pel fet que la fórmula per determinar les quantitats que pertoquen a cada entitat és obsoleta, després de dues dècades de vigència. I, en alguns casos, és simplement una actualització de la xifra fixada un llunyà 2004. Igualment, en lloc de millorar el finançament estable de les entitats locals, cada cop augmenten més els recursos condicionats o provinents de subvencions, un fet que incrementa la burocràcia i limita l’autonomia municipal.

---