Primer garant d’uns drets socials en expansió
L’administració local és la més pròxima a la ciutadania i la que primer ha de donar resposta a les seves necessitats. Amb un marc competencial sovint difús, els recursos de la Generalitat per ajudar a finançar aquestes actuacions massa cops no són suficients i els ens locals han de dotar amb recursos propis les quantitats que falten i aportar-ne encara més per poder oferir serveis addicionals per respondre a noves problemàtiques o demandes.
En el cas dels serveis socials, els ajuntaments i consells comarcals gestionen un paquet de serveis bàsics que cofinança el Govern, però han impulsat també un gruix d’actuacions a compte seu que han provocat que la despesa social s’hagi duplicat en una dècada. Pel que fa a l’educació, la demanda de places de les llars d’infants s’ha disparat i, amb elles, els serveis complementaris, sostinguts majoritàriament amb fons propis. Igual que altres puntals de l’oferta educativa, com els ensenyaments artístics.
